Els catalans maltractats a l’estat espanyol, queda clar que no tenim futur a Espanya
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha detectat un augment dels discursos d’odi “neofeixistes” i “contra els catalans” a Espanya. En la primera sessió d’avaluació a Espanya sobre el respecte als drets civils i polítics a l’Estat, celebrada aquest dimecres a Ginebra, l’òrgan format per experts de l’ONU ha cridat l’atenció a l’Estat per l’increment de denúncies per delictes d’odi dirigits a “les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGBT, catalana i persones d’ascendència africana”. D’altra banda, el comitè ha qüestionat les identificacions policials per perfil racial, així com la reparació a les víctimes del franquisme. També ha preguntat sobre el reconeixement de les persones no binàries i la lluita contra la violència masclista.
Us imagineu els francesos maltractats a França o els espanyols maltractats a Catalunya o Espanya?
En la seva intervenció inicial, l’ambaixador permanent d’Espanya davant les Nacions Unides a Ginebra, Marcos Gómez Martínez, ha reivindicat les mesures del govern en els últims anys per redreçar les mancances en l’àmbit dels drets civils i polítics, però ha admès que encara hi ha “alguns errors a corregir”.
El Comitè de Drets Humans és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat. El grup d’experts ha celebrat aquesta tarda la primera sessió d’avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya. Dijous al matí hi haurà la segona sessió i està previst que les conclusions del comitè s’adoptin el 14 de juliol. Fa 10 anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen sobre drets civils i polítics.
Discursos d’odi
Arran dels avisos del Defensor del Poble i de nombrosos informes de la societat civil, Laurence Helfer, advocat nord-americà i expert del comitè, ha expressat la “preocupació” del comitè de l’ONU per “l’augment dels discursos d’odi neofeixistes, especialment entre els adolescents que es manifesten en línia i en manifestacions”.
Pel que fa als delictes d’odi, el comitè també està preocupat per l’augment de denúncies per delictes d’odi “dirigits a les comunitats romaní, jueva, musulmana, LGBT, catalana i persones d’ascendència africana”, ha traslladat a la delegació espanyola integrada per representants dels diversos ministeris implicats en els àmbits relacionats amb les mancances assenyalades pel comitè.
El govern espanyol ha negat que hi hagi un augment de delictes d’odi i ho atribueix a l’increment de denúncies. “Ara s’investiga més”, ha dit Carmen Girón Tomás, de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia. Cap dels membres de la delegació espanyola ha mencionat el cas dels discursos d’odi “contra els catalans”, que ha destacat l’advocat nord-americà.
Helfer ha replicat que, més enllà de l’augment de denúncies, hi ha “una tendència que s’ha d’abordar” a Espanya. Per això, ha avisat que l’únic indicatiu “real” d’una millora és la disminució de les denúncies.
Referència a Junqueras i Puigdemont
Hernán Quezada, un altre membre del comitè de drets humans de l’ONU, ha demanat explicacions a Espanya respecte a l’aplicació dels seus dictàmens sobre els casos dels líders independentistes Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. L’expert xilè ha recordat que una sentència del Tribunal Suprem del 2018 relativa a un cas de violència contra les dones reconeixia el “valor vinculant” del comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona de l’ONU. Per això, ha preguntat si aquesta posició del Suprem “s’estén també” a les resolucions del comitè de drets humans de l’ONU sobre Junqueras i Puigdemont.
El Comitè de Drets Humans de l’ONU va dictaminar en dues resolucions per separat (2022 i 2023) que Espanya va violar els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, i de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, per suspendre’ls com a diputats al Parlament abans de la condemna pel referèndum de l’1-0 sense motius “raonables i objectius”.
Quezada ha preguntat com es garanteix a Espanya l’aplicació de les recomanacions del comitè de drets humans de l’ONU i si existeix un mecanisme per “supervisar” l’aplicació de totes les recomanacions d’òrgans de drets humans.
Alfonso Ramos de Molins, advocat de l’estat de la subdirecció general d’Afers Constitucionals i Drets Humans, del ministeri de Justícia, ha explicat que l’últim pla de drets humans del govern espanyol ja contempla un comitè de seguiment. Segons ell, aquest està “constituït” i “està començant a actuar”. Tot i això, no ha respost sobre l’aplicació de la recomanació en el cas de Junqueras i Puigdemont.
Un altre dels experts del comitè també ha preguntat al govern espanyol sobre la investigació de la violència policial durant el referèndum de l’1-O a Catalunya. Tot i això, la delegació ha decidit acabar de respondre aquesta i altres preguntes el dijous al matí, quan es reprèn la sessió d’avaluació.
Perfils racials
Des del comitè de drets humans de l’ONU han formulat diverses preguntes sobre les identificacions policials per perfil racial a l’Estat, insistint en la falta d’una llei “explicita” que prohibeixi la pràctica.
Els representants del ministeri de l’Interior han afirmat que l’ús de perfils racials per part de la policia espanyola “no és rellevant en termes percentuals” i han defensat que hi ha “tolerància zero” amb aquestes pràctiques. Si bé han admès que hi pot haver persones que tinguin “aquesta percepció”, han negat que sigui el “motiu” pel qual la policia els pari o els detingui.
Des del govern espanyol també s’ha defensat la “millora de les condicions materials” als CIES i la creació de mòduls per a dones i famílies als CETIS. Tanmateix, l’executiu ha admès que encara es donen situacions d’ “amuntegament”.
