El dia que Jordi Évole va retratar-se i fer el ridícul màxim amb les seves festes a Santos Cerdán

La part positiva de viure en una era digital és que tot queda enregistrat, tot deixa empremta i tot pot recuperar-se, com és el cas d’un article que el periodista Jordi Évole, etern equidistant i acrític amb el PSOE, va escriure fent-li festes a l’ara exsecretari d’organització Santos Cerdán, assenyalat per un presumpte delicte de corrupció. Els usuaris de les xarxes socials han tornat a fer circular l’escrit, publicat l’any 2023, arran de la negociació entre Junts i Cerdán per la investidura de Pedro Sánchez, que tots sabem com va acabar, i han fet burla del ridícul màxim que suposa l’ensabonada d’Évole a Cerdán. 

Es tracta d’un escàndol majúscul a can PSOE, que poca gent sospitava, i precisament per això les xarxes han recordat les múltiples ensabonades de l’espanyolisme als socialistes. Évole, des de la seva tribuna a ‘La Vanguardia’, a banda de blanquejar els GAL, menystenir i ridiculitzar l’independentisme català, o anar en contra del ‘Sí’, més recentment s’ha dedicat a fer festes al PSOE, com en l’article on assegurava que calia posar el nom de Santos Cerdán a un carrer.

“Si els catalans tenim memòria i som justos, algun dia podrem transitar pel carrer de Santos Cerdán” va escriure Évole a la seva tribuna després que Cerdán negociés exitosament el suport de Junts a la investidura de Pedro Sánchez, a canvi de promeses que el PSOE encara no ha complert, ni sembla que pensi fer-ho. Un llarg escrit ple de grandiloqüència on Évole fa que Cerdán sembli una espècie d’agent secret amb un DNI molt espanyol, i que només ell amb la seva espanyolitat podia negociar amb Puigdemont.

“Santos Cerdán té cara d’això que a les enquestes en diuen espanyol mitjà. No hi podia haver cap interlocutor més bo per a Puigdemont que un espanyol mitjà. No un espanyol molt espanyol, o un espanyol poc espanyol, que amb aquests l’acord sempre és més difícil. No, no. Pedro Sánchez els va enviar un espanyol mitjà. Un espanyol amb cara de llevar-se d’hora i pujar a l’auto­bús que el porta a la Seat. Perquè té cara de treballador de la Seat, però també de forner de barri, de tècnic que ve a arreglar-te la caldera, d’escombriaire, de senyor que abans d’arribar a casa passa pel bar de baix i li diu al cambrer: ‘Jose, posa’m un quinto que me’n vaig'”.

Aquest, però, no és el paràgraf més ridícul de tots. N’hi ha més. “Santos Cerdán sap què va fer l’Osasuna diumenge passat, i fa la roda de premsa més important de la seva vida i sembla un entrenador dels noranta, envoltat de micros, com Luis Molowny o Leo Beenhakker. A Cerdán te’l pots trobar a la cua del súper, o posant súper 95 a la benzinera de l’Alcampo, la que té el litre més barat. Va a la ma­teixa perruqueria del teu oncle Paco i si te’l trobes pel carrer, et saludarà i et donarà records per al pare, que fa temps que no el veig”. Sobre la negociació amb Puigdemont, el punt més àlgid de la seva carrera, Évole el pinta com un heroi, escrivint que “no sabem quantes mudes va portar, ni s’hi va haver de passar per algun Zara de la capital comunitària per comprar-se calçotets. L’home va arribar amb una idea clara al cap: jo no me’n vaig d’aquí sense els papers firmats. Al text li van donar mil voltes, i en el redactat es nota la mà d’algun expert (ja hi ha ­hagut un mediador?) en resolució de conflictes”.

Évole també va recordar les angoixants hores que Cerdán, tan espanyol, va viure l’octubre del 2017: “Va patir amb els plens del 6 i el 7 de setembre, es va indignar amb les proclamacions pirotècniques d’independència, però tampoc no ho va passar bé quan va veure a la tele les hòsties de l’1 d’octubre o quan els Jordis van anar a declarar davant la jutgessa Lamela i ja no en van sortir”.

Amb tot, Évole va optar per fer encara més el ridícul i acabar així el seu escrit: “Cerdán ha aniquilat el discurs indepe que Espanya és un Estat feixista, amb una democràcia ‘fake’ fruit d’una transició erràtica (…) Si deixen treballar polítics com Santos Cerdán, la sang no arribarà al riu. Demà diumenge te’l pots trobar passejant el gos o a la cua del pollastre a l’ast, sense aixecar cap expectació. Serà un bon senyal”.

El fins ahir secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, un dels principals homes de confiança de Pedro Sánchez i encarregat de liderar moltes de les negociacions clau amb els socis, ha estat implicat en el ‘cas Koldo’ que investiga el Tribunal Suprem. Aquesta setmana, la filtració d’un informe de la UCO de la Guàrdia Civil constataria que Cerdán, juntament amb Koldo García i José Luís Ábalos, hauria cobrat comissions il·legals amb l’adjudicació d’obres públiques; així mateix, també hauria conspirat per a forçar la victòria de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE. Arran d’aquestes informacions, Cerdán va comunicar ahir mateix la seva dimissió com a diputat i com a secretari d’organització del PSOE.